Museu d’Alcover any 1967. Portal de Sant Miquel

Dra. Laurence Beltan anys 80

Andreu Barbarà Camafort, fundador i antic director del museu

Museu d’Alcover anys 80. Sala d’arqueologia Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80. Vitrina d’arqueologia

Museu d’Alcover anys 90. Cuina de Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 90. Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 90. Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80. Capella Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80

Estances Museu d’Alcover anys 80. Portal de la Saura

Museu d’Alcover anys 80. Actual vestíbul

Portal de la Saura anys 30. Façana antiga de Ca Batistó

Antiga impremta propietat de l’escriptor i editor alcoverenc Cosme Vidal, finals del segle XIX

En aquestes estances, ubicades a sobre del portal de La Saura, és on antigament, quan encara no s’havia ampliat la casa noble, hi hagué la petita impremta La Saura de Cosme Vidal (Alcover, 1869 – Barcelona 1918), més conegut pel pseudònim de Josep Aladern.

El mestre tancà aquest senzill negoci a Alcover per obrir-ne un de nou a la ciutat de Reus, la llibreria Regional, del carrer de Jesús. Allà va esdevenir el dinamitzador d’uns joves inquiets i amb aspiracions artístiques, intel•lectuals i culturals que avui coneixem com la Colla de Ca l’Aladern o el Grup Modernista de Reus.

Húmer de rinoceront, trobat al jaciment de La Bretxa, dins la pedrera de Lucas, a Alcover-Mont-ral

Els rinoceronts apareixen a l’Europa Occidental a mitjan Terciari. A Catalunya, evolucionaren en diverses espècies fins que van desaparèixer amb l’última glaciació del Quaternari, ara fa uns 12.000 anys. Segons recorda Ferran de Lucas, propietari de la pedrera de la Lloera (jaciment d’Alcover-Mont-ral), la troballa d’aquests ossos plistocens tingué lloc en una gran obertura lineal (una bretxa). Es tractava d’una fractura oberta a la roca i reblerta de sediments de terres que contenien restes fòssils de grans vertebrats, com ara cérvols, rinoceronts, etc.

Aquest exemplar presenta un registre fòssil extraordinàriament complet de tot l’ésser viu (motlle i contramotlle)

La mateixa tranquil·litat de les aigües, que va permetre la deposició horitzontal de làmines de sediments, facilità també la deposició al fons del mar d’animals que no experimentaren cap alteració després de morts, raó per la qual avui dia s’acostumen a trobar sencers i complets. Les aigües més profundes presenten manca d’oxigen i una elevadíssima salinitat, la qual cosa provocà que els animals que s’hi acabaven dipositant no patissin descomposició. Aquest espectacular fòssil, així com un altre de la mateixa espècie que s’exposa al vestíbul, són donació del propietari de les pedreres, Josep Maria Magrané Ollé.

Exemplar pertanyent al grup dels artròpodes, tercer en importància de representació al nostre jaciment, rèplica de l’original. MGSB

Dins els artròpodes, els insectes són el grup d’animals més nombrós, fins al punt que desconeixem el nombre exacte d’espècies actuals. En un registre fòssil, hi ha poques parts d’un insecte que puguin fossilitzar, a causa de la seva fragilitat. Per això les bones col·leccions d’insectes fòssils són poc freqüents. A Catalunya, Alcover-Mont-ral presenta els exemplars d’insectes fòssils més antics.
Qualsevol resta d’ésser viu transportada pel corrent cap al fons de la llacuna es podia fossilitzar, tot i no viure en un medi aquàtic, com aquest insecte o les restes de conífera també exposades.

Els rèptils s’originaren durant el Carbonífer; alguns es van extingir i altres van evolucionar fins avui. Rèplica. MGSB

La importància de la col•lecció de rèptils fòssils d’Alcover-Mont-ral es deu al fet que representen el moment inicial de l’expansió dels saures. Hi ha diverses subclasses de rèptils, entre les quals destaquem els euriàpsids, que aparegueren al Permià superior i s’extingiren al Cretaci. Es tracta de rèptils amfibis aquàtics, majoritàriament marins, que presenten modificacions de les extremitats en aletes natatòries i allargament del coll. A Alcover-Mont-ral els tenim representats pel Nothosaurus i el Lariosaurus.

Húmer de rinoceront, trobat al jaciment de La Bretxa, dins la pedrera de Lucas, a Alcover-Mont-ral

Els rinoceronts apareixen a l’Europa Occidental a mitjan Terciari. A Catalunya, evolucionaren en diverses espècies fins que van desaparèixer amb l’última glaciació del Quaternari, ara fa uns 12.000 anys. Segons recorda Ferran de Lucas, propietari de la pedrera de la Lloera (jaciment d’Alcover-Mont-ral), la troballa d’aquests ossos plistocens tingué lloc en una gran obertura lineal (una bretxa). Es tractava d’una fractura oberta a la roca i reblerta de sediments de terres que contenien restes fòssils de grans vertebrats, com ara cérvols, rinoceronts, etc.

Exemplar pertanyent al grup dels celenterats, únic representant del seu ordre trobat al país, rèplica de l’original. MGSB

Entre els membres del grup dels celenterats, destaquen les meduses, de cos tou format en el 90 % per aigua i que, per aquest motiu, no solen fossilitzar-se, tret de casos excepcionals com el d’Alcover-Mont-ral. Un cop mort l’animal, el seu cos quedava enterrat íntegrament, i així s’iniciava també el procés de fossilització. A l’antiga conca d’Alcover-Mont-ral va tenir lloc una deposició i un enterrament post mortem d’animals ràpids i sense elements pertorbadors, raó per la qual la preservació dels animals (especialment dels invertebrats) resulta immillorable per al coneixement de la fauna essencialment marina del Triàsic.

Pertany al grup dels artròpodes. És un dels pocs grups fòssils amb representant actual (fòssil vivent).

Aquest exemplar és uns dels pocs grups fòssils amb representant actual que han perdurat sense gaires modificacions des de l’època antiga, motiu pel qual se’ls anomena fòssils vivents. Van aparèixer al Cambrià inferior, i actualment viuen a l’Índic i al Pacífic. Se’ls coneix popularment amb els noms de cassoles de les Moluques, crancs baioneta o crancs de ferradura. El nostre jaciment paleontològic d’Alcover-Mont-ral presenta una excepcional i particular fossilització d’animals aquàtics, entre els quals cal destacar els peixos i els animals invertebrats.

Alcoveria brevis, holotip utilitzat per designar una nova espècie descoberta al nostre jaciment.

Alguns dels exemplars fòssils descoberts al jaciment són exemplars únics, i el seu estudi ha proporcionat noves espècies i gèneres, que en molts casos han estat batejats amb el nom dels seus investigadors, del poble, de la comarca o del país: Alcoveria brevis, Tarracolimulus rieki, etc. El grup al qual pertany l’Alcoveria brevis, els celacants, es considerava extingit fa 80 milions d’anys. No obstant això, a principis del segle XX, un petit vaixell pescador a prop de les illes Comores descobrí entre les seves xarxes una espècie desconeguda, que, un cop estudiada, es determinà que pertanyia al grup dels celacants.

Deixar enrere l’ús de la cotilla simbolitzà un canvi del rol social de la dona entrat el segle XX

La cotilla esdevingué un símbol de l’opressió de la dona durant molt de temps, en un model de societat burgesa rància i decadent, en què les dones eren adoctrinades en el rol d’esposa i mare.

«Quiero suponerte unida a un hombre de bien y de conbeniencias. En conociendo su carácter, procurarás conformarte a sus ideas, siempre que sean razonables, de lo contrario le harás conocer su error, pero sin enfado y con toda la dulzura possible.»

Aquest era un dels consells que donava un pare d’una família burgesa a la seva jove filla, al cap de poc de casar-se, l’any 1820.

Alcoveria brevis, holotip utilitzat per designar una nova espècie descoberta al nostre jaciment.

Alguns dels exemplars fòssils descoberts al jaciment són exemplars únics, i el seu estudi ha proporcionat noves espècies i gèneres, que en molts casos han estat batejats amb el nom dels seus investigadors, del poble, de la comarca o del país: Alcoveria brevis, Tarracolimulus rieki, etc. El grup al qual pertany l’Alcoveria brevis, els celacants, es considerava extingit fa 80 milions d’anys. No obstant això, a principis del segle XX, un petit vaixell pescador a prop de les illes Comores descobrí entre les seves xarxes una espècie desconeguda, que, un cop estudiada, es determinà que pertanyia al grup dels celacants.