Museu d’Alcover any 1967. Portal de Sant Miquel

Dra. Laurence Beltan anys 80

Andreu Barbarà Camafort, fundador i antic director del museu

Museu d’Alcover anys 80. Sala d’arqueologia Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80. Vitrina d’arqueologia

Museu d’Alcover anys 90. Cuina de Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 90. Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 90. Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80. Capella Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80

Estances Museu d’Alcover anys 80. Portal de la Saura

Museu d’Alcover anys 80. Actual vestíbul

Portal de la Saura anys 30. Façana antiga de Ca Batistó

Antiga impremta propietat de l’escriptor i editor alcoverenc Cosme Vidal, finals del segle XIX

En aquestes estances, ubicades a sobre del portal de La Saura, és on antigament, quan encara no s’havia ampliat la casa noble, hi hagué la petita impremta La Saura de Cosme Vidal (Alcover, 1869 – Barcelona 1918), més conegut pel pseudònim de Josep Aladern.

El mestre tancà aquest senzill negoci a Alcover per obrir-ne un de nou a la ciutat de Reus, la llibreria Regional, del carrer de Jesús. Allà va esdevenir el dinamitzador d’uns joves inquiets i amb aspiracions artístiques, intel•lectuals i culturals que avui coneixem com la Colla de Ca l’Aladern o el Grup Modernista de Reus.

Vitrina exposició Ca Batistó, espai dona burgesa.

Vitrina exposició Ca Batistó, espai els nous aparells tecnològics. Ariston, s.XIX

Telèfon de paret de la marca Ericsson molt ben conservat, finals del segle XIX

Per fi la nova burgesia benestant, a mercè dels nous descobriments i avenços tecnològics, va poder gaudir a casa seva d’un confort fins aleshores inimaginable. Entre els invents que van revolucionar la vida quotidiana dins la llar, hi havia el telèfon. Aquest nou aparell, atribuït a Antonio Meucci, permetia, a qui en podia gaudir, comunicar-se de casa estant amb algú que era a quilòmetres de distància, tan sols demanant a una operadora de la centraleta telefònica que marqués un número.

Orinal de malalta molt difícil de trobar, vidre, finals del segle XIX

Entre els objectes de la darrera propietària que hi havia a la casa, destaca una petita col•lecció d’elements relacionats amb el món de la medicina. Sembla que el germà de Júlia Huguet era metge i va passar alguns estius amb ella a la casa d’Alcover. Per això hi trobem des de radiografies molt antigues, de gran valor, fins a objectes més quotidians com ara xeringues, termòmetres, palanganes, etc.
Per la seva raresa, destaquem aquest orinal de vidre per a dones, especialment curiós per la forma de l’obertura, tan poc usual.

Fons fotogràfic de la família de Júlia Huguet digitalitzat, finals del segle XIX – principis del XX

La darrera propietària de la casa, Júlia Huguet, va deixar entre les seves pertinences personals un fons de fotografia molt interessant, representatiu dels costums burgesos de l’època. Retrats de familiars i de grups d’amics, escenes de la vida d’estiueig als masos i dels seus viatges, imatges de celebracions com ara comunions i casaments, targetes postals, etc. Tot plegat, una col•lecció de gran valor patrimonial per endinsar-se en la vida íntima d’una família burgesa en el pas del segle XIX al XX.

Deixar enrere l’ús de la cotilla simbolitzà un canvi del rol social de la dona entrat el segle XX

La cotilla esdevingué un símbol de l’opressió de la dona durant molt de temps, en un model de societat burgesa rància i decadent, en què les dones eren adoctrinades en el rol d’esposa i mare.

«Quiero suponerte unida a un hombre de bien y de conbeniencias. En conociendo su carácter, procurarás conformarte a sus ideas, siempre que sean razonables, de lo contrario le harás conocer su error, pero sin enfado y con toda la dulzura possible.»

Aquest era un dels consells que donava un pare d’una família burgesa a la seva jove filla, al cap de poc de casar-se, l’any 1820.

Exemplar pertanyent al grup dels artròpodes, tercer en importància de representació al nostre jaciment, rèplica de l’original. MGSB

Dins els artròpodes, els insectes són el grup d’animals més nombrós, fins al punt que desconeixem el nombre exacte d’espècies actuals. En un registre fòssil, hi ha poques parts d’un insecte que puguin fossilitzar, a causa de la seva fragilitat. Per això les bones col·leccions d’insectes fòssils són poc freqüents. A Catalunya, Alcover-Mont-ral presenta els exemplars d’insectes fòssils més antics.
Qualsevol resta d’ésser viu transportada pel corrent cap al fons de la llacuna es podia fossilitzar, tot i no viure en un medi aquàtic, com aquest insecte o les restes de conífera també exposades.