Museu d’Alcover any 1967. Portal de Sant Miquel

Dra. Laurence Beltan anys 80

Andreu Barbarà Camafort, fundador i antic director del museu

Museu d’Alcover anys 80. Sala d’arqueologia Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80. Vitrina d’arqueologia

Museu d’Alcover anys 90. Cuina de Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 90. Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 90. Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80. Capella Ca Batistó

Museu d’Alcover anys 80

Estances Museu d’Alcover anys 80. Portal de la Saura

Museu d’Alcover anys 80. Actual vestíbul

Portal de la Saura anys 30. Façana antiga de Ca Batistó

Antiga impremta propietat de l’escriptor i editor alcoverenc Cosme Vidal, finals del segle XIX

En aquestes estances, ubicades a sobre del portal de La Saura, és on antigament, quan encara no s’havia ampliat la casa noble, hi hagué la petita impremta La Saura de Cosme Vidal (Alcover, 1869 – Barcelona 1918), més conegut pel pseudònim de Josep Aladern.

El mestre tancà aquest senzill negoci a Alcover per obrir-ne un de nou a la ciutat de Reus, la llibreria Regional, del carrer de Jesús. Allà va esdevenir el dinamitzador d’uns joves inquiets i amb aspiracions artístiques, intel•lectuals i culturals que avui coneixem com la Colla de Ca l’Aladern o el Grup Modernista de Reus.

Húmer de rinoceront, trobat al jaciment de La Bretxa, dins la pedrera de Lucas, a Alcover-Mont-ral

Els rinoceronts apareixen a l’Europa Occidental a mitjan Terciari. A Catalunya, evolucionaren en diverses espècies fins que van desaparèixer amb l’última glaciació del Quaternari, ara fa uns 12.000 anys. Segons recorda Ferran de Lucas, propietari de la pedrera de la Lloera (jaciment d’Alcover-Mont-ral), la troballa d’aquests ossos plistocens tingué lloc en una gran obertura lineal (una bretxa). Es tractava d’una fractura oberta a la roca i reblerta de sediments de terres que contenien restes fòssils de grans vertebrats, com ara cérvols, rinoceronts, etc.

Fons fotogràfic de la família de Júlia Huguet digitalitzat, finals del segle XIX – principis del XX

La darrera propietària de la casa, Júlia Huguet, va deixar entre les seves pertinences personals un fons de fotografia molt interessant, representatiu dels costums burgesos de l’època. Retrats de familiars i de grups d’amics, escenes de la vida d’estiueig als masos i dels seus viatges, imatges de celebracions com ara comunions i casaments, targetes postals, etc. Tot plegat, una col•lecció de gran valor patrimonial per endinsar-se en la vida íntima d’una família burgesa en el pas del segle XIX al XX.