«Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literari» és l’exposició que acull la planta noble del museu, un edifici històric ple d’històries per explicar. La seva fisonomia i encant especial han inspirat un relat sobre la societat i el pensament burgès en el trànsit del segle XIX al XX. Per exemple, a l’espai de la cambra donem veu a la dona i el feminisme burgès des de la intimitat. Us deixem un tast del vídeo que es projecta a la paret per recuperar la memòria del passat.
Què van suposar els avenços tecnològics pel confort dins de la llar?
Les estances més íntimes de ca Batistó —que encara conserven la fisonomia original— són l’escenari ideal on recuperar la memòria de la modernitat burgesa en el trànsit del segle XIX al XX, l’essència de l’edifici i la vida íntima dels qui hi van viure. Passejant per les seves estances us explicarem una època, el moment en què es van implantar els avenços tecnològics dins la llar i com la nova mentalitat burgesa va transformar els costums i el confort dins dels habitatges privats.
..
Cada estança té un relat!
En cada estança s’explica una història: els nous aparells de música mecànica, la moderna sala de bany i el vàter closet, l’ús de l’electricitat en substitució del carbur, l’invent de la fotografia com un nou recurs per viatjar des de casa i perpetuar la imatge del nou grup benestant, el rol de la dona burgesa en el marc de l’anomenada “modernitat”, etc.
mmmmmmmmm
Donem veu als objectes de la casa…
Els objectes presents en l’exposició hi són per a il·lustrar les nostres històries. Molts estaven a la casa abans que els hereus la vengessin a l’ajuntament a principi dels anys setanta del segle XX. La darrera propietària fou la Júlia Huguet, filla d’una família de l’alta burgesia de Reus que es va casar amb l’alcoverenc Francesc Barberà, nebot del bisbe Barberà. La presència de la Júlia Huguet amb la seva família a Alcover durant els mesos d’estius, lluny de la calor de Barcelona, va esdevenir tot un fenomen social pel poble. La casa rebia constants visites de convidats forasters i gent del poble sense deixar a ningú indiferent, tant grans com petits.
mmmmmmmmm
Recuperem la memòria amb l’entranyable testimoni de la “Lolita”
Hem recuperat un episodi de la memòria de la casa de la mà de l’entranyable Dolors Pérez de Burgos, “Lolita”, com tothom la coneix. Es tracta d’un testimoni real, reflex de la vivència de moltes joves que afrontaren amb coratge una realitat força adversa: fer de minyona en una casa benestant. El museu li agraeix moltíssim el fet de voler compartir amb nosaltres un capítol de la seva història de vida per fer-nos reflexionar sobre la igualtat des de la perspectiva de gènere. L’ESCOLTEM?
Quina relació té Ca Batistó amb el Modernisme literari al Camp de Tarragona?
A ca Batistó també hi podreu descobrir una sala exclusiva, creada amb la voluntat de fer un petit tast de la vida intel·lectual de l’època. A principi del segle XX els propietaris annexaren a l’edifici unes estances per disposar d’una galeria assolellada i confortable i casualment, integraren a la història de la casa l’antiga impremta La Saura, propietat de l’editor i impressor alcoverenc Cosme Vidal (Alcover, 1869 – Barcelona, 1918). Cosme Vidal conegut pel seu pseudònim Josep Aladern, fou el principal dinamitzador del Modernisme literari al Camp de Tarragona.
Entre els anys 1897 i 1898 es va constituir al voltant seu el Grup Modernista de Reus integrat per Màrius Ferré, Hortensi Güell, Miquel Ventura, Pere Cavallé, Ròmul Salleres, Plàcid Vidal, Joan Puig i Ferreter, Xavier Gambús i Antoni Isern.
Galeria d’imatges
